marginàlies

Un camí barrat; la llera del torrent que l’esguarda amb el silenci que imposa la sequera; els refilets del capvespre dels ocells garriguers que ho miren i ho vetllen tot sense mostrar on juguen i festegen; la quietud de l’alzinaret que ha sabut defensar-se de la invasió del pi; un racó de món bonifaci que no li sap cap greu fer bé per molt que la barrera pari els peus als caminant. Quan els camins s’embarren els peus del caminaire s’inquieten i els seus dits es tornen prènsils per reptar pel mallat com si fos au i poder seguir la ruta de l’encanteri.