marginàlies

L’Avantprojecte de modificació de la Llei de la funció pública de Illes Balears elaborat pel govern de José Ramón Bauzá (el president dels quatre accents) fulmina els drets lingüístics dels catalanoparlants. Es tracta, així, de l’acte regressiu vers la llengua pròpia de l’arxipèlag més determinant d’ençà de la mort de Franco, la qual cosa situa el català en l’administració pública al mateix nivell de fa trenta-set anys.

Aquest letal avantprojecte no s’ajusta a la Constitució espanyola, ni a l’Estatut de les Illes Balears, ni a l’Estatut bàsic de l’empleat públic ni a la Llei de Normalització Lingüística. A més d’una regressió en tota regla, romp el consens que fins ara havia presidit la normativa favorable al coneixement, ús i prestigi de la llengua catalana. És una iniciativa legislativa insòlita, ja que cap govern no legisla en contra de la seva pròpia llengua, que perverteix el concepte d’oficialitat que un idioma oficial pugui no ser conegut pels servidors públics; aproxima el català a qualsevol llengua estrangera; acosta les illes al model lingüístic d’una administració colonial i ens retrotreu a temps passats d’insensibilitat al pluralisme lingüístic i cultural. A més, infringeix el principi de seguretat jurídica i el d’igualtat respecte al personal al servei de l’Administració al qual s’exigí en el moment de la selecció o per ocupar una plaça un determinat nivell de coneixement de la llengua, i minva les oportunitats que ara tenen els joves de les Illes Balears amb el nivell de català requerit per accedir a feines en un moment en què l’atur frega el 20%. El català, per tant, deixa de ser llengua pròpia i llengua a normalitzar en l’àmbit administratiu. Demà l’Obra Cultural Balear presentarà les al•legacions que reclamen la retirada d’aquesta destralada al català. L’entitat també ha convidat els illencs perquè, individualment, al•leguin igualment en contra. Fins avui se n’havien recollit més d’un milenar i s’espera que d’aquí a dissabte, darrer dia per presentar-les, se superaran previsiblement els dos milenars, prova evident que la ciutadania de les illes no està disposada a què la humiliïn.