Passen els ulls sense casa
mirant el desconhort
dels qui no saben què esperen.
Són els ulls de la intempèrie,
dels carrers de la paüra,
dels recers sense flassada.
Els ulls que es reten a l’ombra
de la ira i la indigència,
al deix aspre d’una llàgrima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!