marginàlies

Vells raors
amb el pols trencat
vigilen lascius
les joves camallargues
que canten exultants
i folguen
fins que trenca l’alba.
No fan cas
de qui troba el camí
i de l’eufòria
tira molt lluny la pedra
i no amaga la mà
que escriu i amoixa
ulls esclaus
que mai no han pensat
a rebel•lar-se.