marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
TURMES SOBRE EL CAP DEL CONSELLER
Diu l’esmentada crònica que les fotografies són de la primavera de l’any passat, quan Delgado encara era batle de Calvià. Quant a la fotografia de les turmes, o testicles, diu el cronista Pep Matas que forma part del ritual de qui abat la seva primera peça en la caça major. Per molt que formi part del bateig del caçador major, no deixa de ser un costum tan bàrbar com sanguinari. Al conseller se’l veu molt satisfet a les dues fotografies; com si hagués acomplert a plena satisfacció un deure.
Per la xarxa corren mil i un comentaris, i els que seguiran. Tots miram d’aportar-hi quelcom d’original, empresa difícil atenent la matèria, les turmes, i la peça, el conseller. Tots sabem, en aquest sentit, la tirada que té Delgado per les reflexions i intervencions testosteròniques. Sabem, també, que és un antimallorquí irredempt de darrera generació (per la seva joventut), que sent una forta aversió pels mallorquins i que mai no hi parla ni hi parlarà, en mallroquí, perquè el troba incivil, motiu pel qual exigeix que se l’arraconi fins que expiri. Sosté, a més i sense reparar en l’ostentació de la ignorància, que el parlar de Mallorca res no té a veure amb el català; que abans que el Rei En Jaume entràs a l’illa per Santa Ponça, aquí ja se xerrava el mallorquí de feia milers d’anys. I que, sense cap mena de dubte, l’Alt Rei en Jaume conquerí les illes per major glòria d’Espanya, nació que, com bé digué Esperanza Aguirre, té més de tres mil anys d’història.
Se’n podrien contar més, del conseller illenc de Turisme i Esports, però no val gens la pena. Ni de reproduir les fotografies, sincerament. Allò que ens ha de quedar clar és que per sobre del cap del conseller, almenys en aquest retrat i per una vegada, hi hagué les turmes d’un cérvol. I deixar-ho aquí.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
seria que hom pot dir que ha trepitjat la lluna
i que a més a més és un gran pas per a la humanitat
però cadascú és lliure de creure-s’ho o no.