Compartesc la critica però aquests xucladors de poals son induïts per empresaris peperos amb poca imaginació, reprimits per una policia cega i monolingüe i robats, extorsionats i agredits per prostitutes nigerianes. Tot sigui dit.
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
17 de juny de 2013
1 comentari
TURISTES APASSIONATS PER RIBELLS DE PLÀSTIC
La calorota ha vingut de cop i dissabte i diumenge s’Arenal, de Palma i de Llucmajor, s’ompliren de banyistes i prendresolistes, nostrats i forasters. De sobte, amb les primeres caldes que presagien l’estiu, els arenals mallorquins s’omplen d’ombrel·les, tovalloles, paletes i pilotes d’infants, cremes solars, geleres portàtils, carteristes, venedors ambulants, trilers, massatgistes de totes les races i estrangers que desafien l’acrofòbia pretenent passar sans i estalvis i amb molt de suc al cos d’un balcó a un altre de l’hotel on s’allotgen per quatre duros i tot inclòs.
Entre aquesta fauna, també hi troben espai cubells prou fondos per encabir-hi uns quants litres de suc químicament de pixat de mul. Ornen el ribell de plàstic vulgar i no biodegradable, llargues canyetes, també de plàstic, de tots els colors a través de les quals els mossos i les mosses, propis i externs, hi xarrupen el beuratge altament tòxic i indigest. Consti que parl per boca d’altri, vull dir de gent amiga que ho ha vist i m’ho conta, perquè la meva enoclofòbia (o demofòbia?) m’impedeix de ser entre tantíssima pell alienada i exposada imprudentment a la socarrada.
Els diaris també en parlen i hi afegeixen els greus problemes convivencials que causen molts d’aquests visitants que pixen i giten on es troben, es criden entre ells, menystenen tothom i tenen bo de fer arribar a les mans. Sembla que els agents de l’ordre no donen a l’abast (entre aquests brètols i els que miren de fer un euro venent i fent massatges, o robant directament) i es veuen àmpliament superats per aquesta gentussa que, com diuen els més grans, a ca seva no farien això que aquí els consentim que facin perquè deixen quatre miserables xavos a la caixa. I perquè el client sempre té raó, ves tu quin servilisme!
Hom es demana si aquestes activitats que concentren tan alt nombre de participants també s’inclouen en la “Passion for Palma [de Mallorca]”, el reclam turístic elegit per l’Ajuntament ciutadà per atreure el bo i millor dels visitants que donen el món i la bolla. Si es tracta, certament, de despertar la passió, a s’Arenal, de Palma o de Llucmajor, n’hi ha, i molta!, tot i que l’exciti el pitjor suc de l’orbe. Fins i tot els propis visitants, alertats de les males manyes que gasten alguns per fotre’ls el pèl, els doblers i la cartera, posen tota la passió que es troben durant els seus dies mallorquins per sortir indemnes de l’aventura.
És clar que els turistes que s’allotgen a s’Arenal, de Palma i de Llucmajor, no responen exactament al perfil dels visitants majoritaris que tenim a Mallorca, però la seva fama corre més que la pólvora del turista que cerca quelcom més que un llit i un gibrell de beuratge infecte. I estic per dir que la seva visita, la dels gatussos insuportables, lluny de deixar guanys, ens costa diners. Ja se sap, però, que l’hospitalitat mallorquina no té límits i accepta de bon grat fins i tot els malànimes més repulsius, si vénen en un paquet tot inclòs.
Els diaris també en parlen i hi afegeixen els greus problemes convivencials que causen molts d’aquests visitants que pixen i giten on es troben, es criden entre ells, menystenen tothom i tenen bo de fer arribar a les mans. Sembla que els agents de l’ordre no donen a l’abast (entre aquests brètols i els que miren de fer un euro venent i fent massatges, o robant directament) i es veuen àmpliament superats per aquesta gentussa que, com diuen els més grans, a ca seva no farien això que aquí els consentim que facin perquè deixen quatre miserables xavos a la caixa. I perquè el client sempre té raó, ves tu quin servilisme!
Hom es demana si aquestes activitats que concentren tan alt nombre de participants també s’inclouen en la “Passion for Palma [de Mallorca]”, el reclam turístic elegit per l’Ajuntament ciutadà per atreure el bo i millor dels visitants que donen el món i la bolla. Si es tracta, certament, de despertar la passió, a s’Arenal, de Palma o de Llucmajor, n’hi ha, i molta!, tot i que l’exciti el pitjor suc de l’orbe. Fins i tot els propis visitants, alertats de les males manyes que gasten alguns per fotre’ls el pèl, els doblers i la cartera, posen tota la passió que es troben durant els seus dies mallorquins per sortir indemnes de l’aventura.
És clar que els turistes que s’allotgen a s’Arenal, de Palma i de Llucmajor, no responen exactament al perfil dels visitants majoritaris que tenim a Mallorca, però la seva fama corre més que la pólvora del turista que cerca quelcom més que un llit i un gibrell de beuratge infecte. I estic per dir que la seva visita, la dels gatussos insuportables, lluny de deixar guanys, ens costa diners. Ja se sap, però, que l’hospitalitat mallorquina no té límits i accepta de bon grat fins i tot els malànimes més repulsius, si vénen en un paquet tot inclòs.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!