marginàlies

Quan veig les ganes que hi posen la policia, els Mossos, la Guàrdia Civil i altres cossos dits de seguretat (no s’especifica quina; la ciutadana segur que no) a l’hora de fer anar les porres m’esborron. La brutalitat de les imatges m’esgarrifa perquè tracten els manifestants, els ciutadans, com si fossin bèsties que necessiten la branca per anar drets i servir l’amo. Arrien fort i encara que de cintura en amunt no poden pegar, els és igual: reparteixen estopa per allà on sigui. I a qui sigui. O els empaiten, als manifestants, amb les furgonetes, una pràctica tolerada pels protocols, diuen els entesos en estomacar, en casos extrems. I tanmateix no és més que una bestiesa. Com si fos una cacera. Talment. L’home armat i apoderat contra l’home mans en l’aire. Feridor. Atuïdor.

Clar que són multitud (tumultuosa) els que defensen aquestes càrregues: uns perquè es tracta de salvaguardar l’ordre, el seu ordre, l’ordre de l’oligarquia amenaçat per una colla (tumultuosa també) d’indesitjables; i els altres, en aquest cas concret, perquè els estomacats s’ho mereixen perquè són vils catalans que volen fugir d’Espanya, on s’és vist mai!