marginàlies

Reunir sense cap més pretext que el fet de compartir taula i companyia elements de quatre generacions d’una mateixa branca familiar no és bo de fer, i això que és ben gratificant i molt mediterrani; i segurament necessari.  Avui ho hem fet els components d’una d’aquestes nissagues i, en aquest cas, a més,  també ha adquirit un aire molt italià perquè el cofundador de la branca ho era, italià, un calderer –a Bunyola reconvertiren el seu ofici en “peller” i d’aquí ens ha quedat el malnom- que arribà a la vila el 1882: Nicolò Conte Antonaccio.  Va néixer a Castelluccio Inferiore, província italiana de Potenza, el 6 de desembre de 1854, i morí a Bunyola el primer de gener de 1927 deixant vius 8 dels 12 fills que tingué amb la bunyolina Maria Negre i Martí. Sobre la peripècia vital de Nicolò en vaig bastir el relat “Venes d’aram” que l’any passat va editar Lleonard Muntaner, editor.

Solem fer aquesta trobada anualment per posar-nos al dia de tot, per tenir present les i els qui ja han partit, naturalment, però maldant per treure tot el suc possible al present, a l’ara que ens compromet i ens estimula, tot deixant la inquietud per al demà per un altre dia.