marginàlies

Els socis i amics de l’Obra Cultural Balear ens trobarem avui a Lluc per celebrar l’inici del Correllengua i la clausura d’una de les campanyes més exitoses de la seva història, que s’encamina cap al cinquantenari: “Un cafè per la Llengua”.

Després de recórrer durant més d’un any l’illa de Mallorca, de visitar la resta d’illes i de fer parada a Barcelona, València, Perpinyà i París, la campanya es clou havent arribat a gairebé vint mil persones.

Si va a dir ver, el moment que viu l’entitat es pot considerar engrescador. En el darrer quadrienni s’han constituït 16 noves delegacions a Mallorca i s’han signat acords amb 11 entitats més de l’illa amb les que comparteix els mateixos objectius. Aquestes entitats germanes, afegides a les 28 delegacions pròpies i 5 entitats més de Menorca, Eivissa i Formentera, formen la Xarxa Territorial per la Llengua, la Cultura i el País, una força capaç de mobilitzar, si s’ho proposa, més de trenta mil persones. Una Xarxa que també s’estén als altres territoris catalanoparlants a través de la Federació Llull, que agermana l’Obra Cultural Balear amb Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià. Junts, conformen l’entitat
civicocultural més potent d’Europa, o gairebé, quant a nombre de socis i compromissaris.

Aquest bon moment oceber contrasta amb la situació que es pot viure a les Illes Balears si el PP aconsegueix controlar el Consolar de Mar, la seu del Govern. Amb l’anunciada derogació del Decret de Mínims i de la Llei de Normalització lingüística, si aquest partit guanya les eleccions de l’any que ve, retornaran a les Illes la secessió i l’apartheid lingüístics i l’esquarterament de la nostra cultura.

Reviscolen, així, els vents del servilisme i de la ignorància. Revenen les invectives contra la nostra llengua i el seu interminable procés de normalització. S’aixequen veus que, sense embuts, reclamen una tupinada lingüística per arraconar, per secundaritzar, per reduir a la infamant condició de fòssil la llengua, catalana. Poca broma!

Per això, la xarxa d’activisme teixida des de l’OCB ha de servir per proveir-nos de valor i espantar els
fantasmes de l’acomplexament, de l’abatiment i del desencís. Ara més que mai, amb aquest cabàs d’energia positiva, cal infondre coratge i il·lusió, els pilars que sostenen tota esperança. Serem forts si  ens hi sentim; ens atendran si ens feim sentir amb la claror necessària; si amplificam com més millor el sentiment de pertinença a una forma particular de veure i sentir el món, de relacionar-nos-hi, de parlar-hi.

Un bon tall de feina!