marginàlies

Pelluquem padrastres de llum
d’aquesta vida de colors
sempre nova, sempre sàvia,
sempre a punt d’escometre
la mirada vera i nítida.
Fem vida de microorganisme
anant i venint dels sons
als sentits que no deixen mai
de pessigar les orelles
i les oïdes primes
de la carn que deleja carn.
I si tanmateix no anem
enlloc no ens cal seguir
cap camí: tresquem sempre,
com les bèsties, amb l’ull
posat a l’estel polar i no
per seguir-lo fort i no et moguis,
car de vegades cal ignorar-lo
per sentir el vertigen conhortador
del descontrol i les marees.