marginàlies

Avui fa tres anys que tenim la llibertat d’expressió i ideològica empresonada. Per això, no podem afirmar a raó plena que, en aquest Estat que ens fa més mal que bé, som lliures de pensar i dir el que consideram, ni desitjar volar i voler a lloure. Avui fa tres anys que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez paguen presó pels que delejam respirar sense tutela, ser poble en plenitud sense colleres ni ancoratges. Tres anys, una eternitat, amb la consciència vigilada per un poder embastardit que ofega i enfanga.

Des de fa tres anys tenim empuada i fins a cert punt desemproada la inquietud col·lectiva. Són tres anys ignominiosos per a ells, homes innocents, de pau, amb cap més eina que la paraula i la raó, i per als qui, amb ells, compartim causes, maneres i objectius. I cada dia que passen empresonats, acreix l’oprobi, la qual cosa no hauria de comportar, necessàriament, la nostra flaquesa o deixadesa vers la seva causa; vers la causa dels que ens volem emancipar de la corrupció i de la baixesa.