marginàlies

Fa trenta anys just que Joan Miró decidí d’anar-se’n a pintar ocells atractivament misteriosos per les seves constel·lacions fetes de música, nit, desig i estels captivadors. Decidí de callar però ens deixà tota la seva creativitat a l’abast, a tret de mirada i a un dit de les sensacions més pregones. I decidí fer-se el fonedís en el dia més innocent de l’any, en el més propici als colors, com si amb la seva eixida volgués marcar amb més claror d’infant entenimentat tota la seva obra.

La relació amb Mallorca va ser llarga i ben productiva. Per preservar les seves petges ens queda la seva fundació, que també porta el nom de la seva dona, Pilar Juncosa. I tanmateix, dol percebre que se’l té i se l’entén simplement com un reclam turístic, com una icona de la Ciutat que proclama la seva passió únicament en anglès. I Joan Miró va estimar apassionadament l’illa, la seva llengua i la seva cultura. L’any 1978 va acceptar de cedir una obra seva a l’Obra Cultural Balear perquè li servís d’imatge corporativa, una carta de presentació que prestigia tant els objectius com la feina que fa ininterrompudament des de fa cinquanta-un anys.