marginàlies

Quan a Can Gazà ix el sol del segon dia de setembre troba tots els residents aixecats i a un bon grapat feinejant per la granja. El cafeter, ranc profund que el fa anar gairebé permanentment en cadira de rodes, s’aixeca molt més d’hora del que aconsellava Guardiola: a les quatre lleva l’àncora i ho prepara tot per al desdejuni. I a les vuit en punt -ni segon amunt ni segon avall- de cada dia es pren tot el temps del món per dutxar-se.

En arribar em recorda que avui fa noranta-quatre dies que partí en Jaume Santandreu i que encara li costa déu i ajut acceptar que ja no hi és. I és cert, el buit que deixà sembla que creix i no minva. I seguim com volia i com ens feu prometre que seguiríem acarant els temporals a força de perseverança i obstinació, mirant-ho i fent-ho tot des de baix i per als que hi fan estada.

Encaboriat, pec una ullada -expressió molt ben trobada!- al diari que arriba a Can Gazà deu fer més de vint-i-cinc anys i, com sempre, mir de trobar quelcom que em prengui la curiositat. Amb en Jaume sovint compartia aquests petits tresors de l’inframón, que deia ell. Avui trob aquesta mena de perla negra als antanys “anuncis classificats”. Convenientment traduït diu: “Vident remeier. Recuperar parella. Negocis. Neteges. Salut. Impotència sexual. Judicials”. Ben segur que en diríem de grosses, sobretot cercant el que vol dir “neteges” i “judicials”. Un vident remeier molt semblant a una navalla suïssa, se m’acut de pensar, i sent el seu riure més santandreument sarcàstic.