marginàlies

Tot allò que sabem no val un fotre i el que ens queda per saber esborrona. No ha d’estranyar, per això, l’atreviment atàvic de la ignorància. El mateix es podria dir de la informació, del noticiari que se’ns ofereix raig seguit havent passat prèviament  per la censura que  més convé a qui comanda.  Allò que transcendeix no aixeca un dit del terra i allò que se’ns amaga o furta fa feredat. Anam de misteri en misteri ensopegant adesiara amb algun somni que va de gambirot tan és l’estupor que es posa com la boira.

La calda que fa els migdies per les terres mallorquines de call vermell que hom té el privilegi d’agostejar, provoca aquestes descompensacions de la pensa.  I tanmateix, fa un estiu d’àngels, sostenen els més vells. Un poc d’aigua l’hauria fet excepcional. Els meteoròlegs televisius  s’ho passen pipa explicant en pla fenòmens de la naturalesa que afortunadament desconeixem per la Mediterrània i fan veritables lliçons de meteorologia contradites, és clar, pels pagesos, que del temps que farà la saben llarga.

No val un fotre, tot el que sabem i per ventura més val així: allò que cal saber no està escrit enlloc.