marginàlies

Tots els aimadors de Mallorca, ahir, a la plaça Major de Palma, tornàrem a fer un clam enèrgic, encegador i festiu a favor d’aquesta terra nostra. Tornàrem a demostrar que tenim nervi i musculatura a bastament per seguir construint il·lusions i per emmirallar; per traçar camins d’esperança en la dignificació del nostre país. Tornàrem a dir ben fort que ens agrada ser com som. I també recordàrem que divendres passat, dia 29, la nostra llei de normalització lingüística va fer 25 anys. Aprovada per unanimitat, marca el camí a seguir perquè la nostra llengua, la catalana, recuperi la presència que li correspon en tots els àmbits d’ús públic i formal. 
En la seva magnífica exposició de motius es diu clarament que el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, ha estat sempre l’instrument amb què els illencs hem fet les nostres màximes aportacions a la cultura universal i el vehicle que ha fet possible l’articulació del geni del nostre poble. Per això, la nostra llengua, la catalana, ha estat i és vehicle d’una cultura universal.

I per això, també, les nostres institucions han de fer tot el que calgui perquè el català torni a ser l’element que lliga el nostre caràcter i sigui el motor que cohesioni tots els qui formam la Mallorca d’avui. A més de les institucions pròpies, tots, sense cap excepció, ens hem de comprometre solemnement en la protecció, difusió i prestigi de la nostra llengua, la parla que apreciam; la llengua amb què estimam.

D’aquesta manera, aquest país nostre enmig de la mar, demana a cada un de nosaltres més treball i més esforç
en allò que calgui per servir-lo amb la diligència i el respecte que es mereix. Si ho feim, sumant sempre, fent colla sense escletxes, no hem de témer res. Res no ens ha d’espantar si ens mantenim ferms en les nostres conviccions, si no consentim fer cap passa enrere en el camí de la recuperació de la nostra personalitat com a poble. Un poble, el nostre, que llaura pacientment, però amb fermesa, el seu futur amb tots els que en volem fer part. Un poble, el nostre, que lluita com qualsevol altre perquè resplendeixi i es respecti la seva dignitat.

D’aquest convenciment ha de néixer la determinació de tots els qui estimam Mallorca de plantar-nos davant els
que segueixen segregant el nostre català; front dels que volen esquarterar la nostra cultura; dels que ens volen restringir encara més els drets com a catalanoparlants; i dels que ridiculitzen qualsevol expressió de la nostra identitat. Per aquest motiu, ens solidaritzam amb ACPV, l’entitat germana que és objecte d’una persecució brutal de part del govern de Francisco Camps. L’Obra Cultural Balear, d’acord amb la seva constitució, s’enfrontarà a tots aquests intents de destrucció. I us convoca a tots a vigilar perquè cap agressió al català, a la nostra cultura i al nostre país, quedi sense resposta digna, justa i assenyada.

I a fer-ho sense por, com ens han ensenyat tots els prohoms que ens han precedit, entre d’altres, Josep M.
Llompart, que profetitzà:  

Proclamo que la llum espoltrirà la pedra

quan esclati en el pit i en la boca dels homes.