marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
24 de gener de 2013
0 comentaris
TOMEU MARTI I LA REVOLTA DELS ENLLAÇATS
Maria Pizà, de “Felanitx en Moviment”; Maria Massanet, nova portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, i Esperança Mateu, de “Solidaris Encausats de Bunyola”, presentaren ahir vespre a Can Alcover, juntament amb l’autor, el llibre de Tomeu Martí “La revolta dels enllaçats”. El text forma part de la col·lecció “Terra d’Argensa” i ha estat editat conjuntament per Lleonard Muntaner, editor i l’Obra Cultural Balear.
L’obra de Tomeu Martí i Florit és l’acta gairebé notarial que calia engegar i la crònica dia per dia de tot el que s’ha esdevingut a les Illes Balears i referit al català i a la seva cultura des del juny de 2011, moment en què José Ramón Bauzá Díaz és nomenat president de les Illes Balears, fins a la tardor de 2012.
A l’impresident Bauzá li han bastaren devuit mesos per destruir el camí fet durant trenta-tres anys en la consensuada, lenta, esforçada i tan necessària recuperació de la normalitat en el coneixement, ús i difusió de la llengua catalana, pròpia de l’arxipèlag. Ha abjurat de forma radical del consens i del diàleg que fins ara havien presidit la presa de decisions en matèria de llengua i cultura, i ha tirat dret oint tan sols les seves fílies i fòbies.
A més, en controlar absolutament les principals administracions públiques de les quatre illes el partit que presideix amb mà de ferro, ha ordenat l’anul·lació de les inversions públiques en cultura i la cancel·lació dels ajuts a les entitats que arreu del país nostre voltat de mar s’afanyaven per fer present, difondre i magnificar la llengua i la cultura catalanes, pròpies de les Balears i Pitiüses des de fa prop de vuit segles.
I si l’escomesa de Bauzá contra els illencs i els seus signes d’identificació màxims ha estat malauradament històrica, també ho ha estat i admirablement la contesta de la gent que viu i sent Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Davant l’agressió més bèstia jamai executada en democràcia en contra del català i de la seva cultura, hem plantat cara com mai no ho havíem fet. Recordant l’enyorat Toni Roig, ens han volgut fer callar i no hem callat; ni callarem. Amb aquesta primavera mallorquina per la llengua hem demostrat a bastament que hi ha saba; que hi ha força; que hi ha voluntat de poble. Una veritable lliçó de seny i dignitat que no diluirà mai ni el menyspreu, ni la manipulació, ni la criminalització i altres formes de joc brut pròpies dels sicaris del gregarisme o dels apologetes de la incultura i la desmemòria.
Aquest text o guia clarent llança un missatge diàfan als que s’han mobilitzat contra la injustícia i l’oprobi: que el seu esforç no ha estat balder; que el seu activisme mantingut no ha estat inútil. I, en conseqüència, vol ser un estímul per seguir lluitant aferrissadament per fer resplendir com cal i es mereix aquesta terra nostra tants cops malmenada i la seva gent, que s’expressa amb la llengua de Ramon Llull des de fa vuit segles i a través de la qual ha forjat el seu caràcter.
Tomeu Martí dedica el seu magnífic treball a tots els qui ens manifestàrem el 25 de març d’enguany, especialment a Jaume Bonet i Tomeu Amengual, i a Martí Gasull, l’activista principatí que ens deixà fa uns mesos. La gratitud per aquest regal de tots els que volem viure d’acord amb la personalitat de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa o de Formentera, que ens agermana amb els altres territoris de llengua i cultura catalanes, hauria de ser fer-nos el ferm propòsit de no callar mai davant de cap agressió; de mantenir ben untades les bieles de la reacció i de respondre com sabem, assenyadament i pacífica, a qualsevol atac, vingui d’on vingui i es produeixi on sigui del territori on el català és la llengua pròpia.
A l’impresident Bauzá li han bastaren devuit mesos per destruir el camí fet durant trenta-tres anys en la consensuada, lenta, esforçada i tan necessària recuperació de la normalitat en el coneixement, ús i difusió de la llengua catalana, pròpia de l’arxipèlag. Ha abjurat de forma radical del consens i del diàleg que fins ara havien presidit la presa de decisions en matèria de llengua i cultura, i ha tirat dret oint tan sols les seves fílies i fòbies.
A més, en controlar absolutament les principals administracions públiques de les quatre illes el partit que presideix amb mà de ferro, ha ordenat l’anul·lació de les inversions públiques en cultura i la cancel·lació dels ajuts a les entitats que arreu del país nostre voltat de mar s’afanyaven per fer present, difondre i magnificar la llengua i la cultura catalanes, pròpies de les Balears i Pitiüses des de fa prop de vuit segles.
I si l’escomesa de Bauzá contra els illencs i els seus signes d’identificació màxims ha estat malauradament històrica, també ho ha estat i admirablement la contesta de la gent que viu i sent Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Davant l’agressió més bèstia jamai executada en democràcia en contra del català i de la seva cultura, hem plantat cara com mai no ho havíem fet. Recordant l’enyorat Toni Roig, ens han volgut fer callar i no hem callat; ni callarem. Amb aquesta primavera mallorquina per la llengua hem demostrat a bastament que hi ha saba; que hi ha força; que hi ha voluntat de poble. Una veritable lliçó de seny i dignitat que no diluirà mai ni el menyspreu, ni la manipulació, ni la criminalització i altres formes de joc brut pròpies dels sicaris del gregarisme o dels apologetes de la incultura i la desmemòria.
Aquest text o guia clarent llança un missatge diàfan als que s’han mobilitzat contra la injustícia i l’oprobi: que el seu esforç no ha estat balder; que el seu activisme mantingut no ha estat inútil. I, en conseqüència, vol ser un estímul per seguir lluitant aferrissadament per fer resplendir com cal i es mereix aquesta terra nostra tants cops malmenada i la seva gent, que s’expressa amb la llengua de Ramon Llull des de fa vuit segles i a través de la qual ha forjat el seu caràcter.
Tomeu Martí dedica el seu magnífic treball a tots els qui ens manifestàrem el 25 de març d’enguany, especialment a Jaume Bonet i Tomeu Amengual, i a Martí Gasull, l’activista principatí que ens deixà fa uns mesos. La gratitud per aquest regal de tots els que volem viure d’acord amb la personalitat de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa o de Formentera, que ens agermana amb els altres territoris de llengua i cultura catalanes, hauria de ser fer-nos el ferm propòsit de no callar mai davant de cap agressió; de mantenir ben untades les bieles de la reacció i de respondre com sabem, assenyadament i pacífica, a qualsevol atac, vingui d’on vingui i es produeixi on sigui del territori on el català és la llengua pròpia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!