marginàlies

El Govern de les Illes Balears, té pressupostats per a l’any 2010 tres mil tres-cents vuitanta-quatre (3.384) milions d’euros. Al seu web explica que: “En un entorn econòmic delicat, la previsió de creixement a les Illes Balears és de -1,5% l’any 2010, amb un mercat laboral en desens. La contractació econòmica implica una davallada dels ingressos tributaris…” i etc., la qual cosa ha provocat una contracció pressupostària del 4,9%. Així mateix, s’indica, el 69% del pressupost (el mateix que el 2009, és a dir, 2.335 milions d’euros) es destina a actuacions socials, educatives, sanitàries i d’ocupació. En definitiva que “la crisi” provoca estretes de corretja importants. Hi ha partides, però, que més que una estreta signifiquen, a la pràctica, la retirada de la corretja, amb la qual cosa et cauen els calçons i quedes cul a l’aire.

Quelcom així ha passat a “Normalització lingüística”, que ha vist reduïda la dotació econòmica de l’any vinent un 17,43%. Si ridículs –per la feina que hi ha per fer- eren els set milions tres-cents mil i escaig euros d’enguany, miserables són els poc més de sis milions per a l’any 2010. La retallada més important es refereix a les despeses ocasionades pels exàmens de català, que veu minvat un astronòmic 103,93%.

Justament ara que les inscripcions als cursos de català han augmentat de manera significativa. També reben, i de valent, les línies d’ajut, subvencions i convenis, tant amb entitats públiques com privades, és clar. Tanta sort que tenim un govern sensible a la cultura i a la llengua pròpies; tanta sort que per al Govern Antich era prioritari fer avançar la normalització de la llengua pròpia per recuperar el temps  perdut en l’anterior legislatura.  Sort en tenim que d’aquest govern de progrés hi participen partits demarcadíssim accent nacional. I la sort més definitiva: que tots els partits que conformen el Govern de les Illes Balears havien entès que el coneixement de la llengua i la cultura pròpies és un element cohesionador de primeríssim ordre. Ja ho deia mon padrí: per no haver d’estrènyer mai,  millor tranques que corretja.