marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de gener de 2025
0 comentaris

TEXTURA DE POLS INFÈRTIL

Es considera un escriptor de treball constant i treballat en un cert desordre que no interessa gens ni al mercat ni al seu cercle més immediat de relació. Des de feia molt de temps, massa temps, es planyia, treballava en la història d’un retorn tràgic en el que imatges feridores estratègicament situades al llarg del text i expressades amb paraules recuperades de l’oblit o del no res, aconseguissin incomodar el lector; que l’obligassin, gairebé, a traduir en música el seu pensament, que gairebé sempre sol desatendre les fretures. O, en tot cas, a voler destriar quins sorolls fet passar per música ens colonitzen -o ho pretenen- el cervell exposat a tots els tòxics.

De la història no n’havia escrit cap línia, encara, però no defallia, estava ben segur que qualsevol dia a qualsevol instant començaria el relat i un cop iniciat, fluiria sol, com li deia el seu nebot, l’únic que l’escoltava sense interrompre’l ni badallar i que creia fermament en el que escrivia.

Ara, però, una idea el distreu i ja fa estona que borina amb una pesantor excessivament feixuga: que a la vida no li perdonarà mai no poder ser espectador de la seva descomposició, de la seva definitiva transformació en res que no tingui la textura de la pols infèrtil.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.