marginàlies

Funestes hores de pau i piuladissa de màquines plenes de gargots i gargalls.
Bafs espessos irrespirables amb forta olor d’odi.
Reguerols permanents de morques, ball d’ombres d’ombra a la recerca d’un cos que les reposi i redimeixi.
Mars d’udols a cau d’orella, feristeles armades d’aerosols i pintures diverses.
El sol no es vol pondre i la lluna diuen que llangueix entre bastidors.
Ningú no sap el nom de ningú i tothom es tapa la cara per no cridar els miralls i els coltells.
Calzes de sang en ofrena, sagraris de bombes.
Places buides, sandàlies abandonades, homes tirats a la vora dels contenidors.
Campen la son, els narcòtics, la policia afamegada i els que cerquen qui sap què rere el rastre dels moixos que desafien els bans que els volen exterminar.
Les venes es constrenyen en veure la inquietud de les agulles noves.
Els camins són cosa de pobres i fer-ne, de camí, demostració de derrota.