marginàlies

En el ple de l’horabaixa, abans de partir de Can Gazà, el sol acaronava els sembrats i els treia un llustre gens maldestre. Obria téntols a les totes, que s’agraeixen molt en moments especialment agres on s’acabussen les paraules, s’imposen els fuets i s’emmorca l’aire perquè faci el pitjor mal possible. El fred s’acanalava, cert, però s’atrevia a acompanyar la pell que encara deleja, que vol conquerir frecs que l’encabriti i l’enlairi fins al setè cel de la placidesa.

I mentre m’enfilava per la ment en blanc mirava el caminal que mena al casal i pensava que aquesta setmana acollirà tones i tones d’aliments que repartirem entre les entitats germanes que també dediquen esforços a contenir l’exclusió social i a atendre els que ja s’han estimbats. Per Nadal la generositat s’escampa i ja va bé, encara que les lleis del mercat n’hagi prostituït el sentit, com es deia segles enrere. Ara, de sentit se’n parla poc. Clar que cal ser generós i solidari durant tot l’any i no només per Nadal, però pitjor seria que aquest despreniment solidari no es visualitzàs.

I ja que hi som i aprofitant les festes i les pagues dobles que queden, seria beneficiós per Can Gazà que us apropéssiu al Taller Marginàlia per veure la feina que feim i els productes que oferim. SI hi veniu, hi trobareu allò que necessiteu a un preu més que just, i de passada ens ajudareu a mantenir el projecte assistencial, que passa per moments econòmics delicats.