marginàlies

Un follet, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a més de ser un vent que arremolina la pols, és un mal esperit, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual suposadament habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc. El diccionari Alcover-Moll, en la primera accepció del mot, no varia gaire, en dir que és un esperit familiar, creat per la imaginació popular, que habita en certes cases i es dedica a fer entremaliadures i sorolls, encara que sense malvolença.

L’expressió “tenir follet”, com apunta el segon diccionari, a Eivissa vol dir tenir virtut o habilitat per a fer coses meravelloses, inexplicables. A Mallorca “tenir o dur follet” vol dir anar-se’n molt de pressa, no poder esser agafat; no poder esser trobat un animal, una persona o una cosa que es cerca; desaparèixer misteriosament.

En Mateu Reus Ferrer, “Rotget” de malnom, tenia follet. Va ser un bandejat mallorquí de començaments del segle XVII que va deixar empremta gran en la tradició oral mallorquina. Actuava bàsicament en els termes municipals d’Alaró, Binissalem i Lloseta, amb molt de suport de la gent d’aquests indrets, i molt mal d’agafar. D’aquesta habilitat per evitar caure en trampes i de situacions complicades li ve tenir follet, virtut en la que hi prenia part important el seu punyal. Després d’anys d’actuar sense ser detingut, va ser traït a Lluc, en el decurs d’un ball: la seva al·lota li digué que per ballar amb ella ho havia de fer sense punyal i sense aquesta arma sembla que en Rotget no tenia cap poder. Això passava el 15 de novembre de l’any 1728. L’executaren dos mesos després, dia per dia. Avui fa, per tant, 296 anys.

Si voleu conèixer bé aquest bandejat, Lleonard Muntaner, editor, es va fer càrrec del llibre de Mateu Morro Marcé: “Mateu Reus «Rotget» (1687-1729). El bandolerisme popular a la Mallorca borbònica”