marginàlies

Males noves des de Barcelona. L’atropellament massiu a les Rambles -amb morts no confirmats oficialment quan encara no són les sis del capvespre- i molts ferits. Pànic estès. Estaborniment generalitzat. Tot es precipita, es demana a la gent que no surti al carrer prop d’on hi ha hagut la tragèdia i s’han suspès tots els actes públics prevists per avui. El president de la Generalitat retorna a Palau i també la batlessa Ada Colau. Encara no es parla obertament d’atemptat terrorista, encara que les agències internacionals de notícies s’hi refereixen sense embuts. Des de Palma i a partir de la informació que ofereixen les xarxes socials i el canal 3/24 de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, la inquietud també es fa amunt i paralitza la pensa. Sembla que en un bar turc de la Rambla s’hi ha atrinxerat una persona armada i que hi ha hostatges. Parlen per la televisió i via telefònica testimonis oculars i el que diuen esvera, espanta i angoixa. La tensió amb que es fa el relat dels fets va de gambirot. Costa marcar fites. La sang, les corregudes, la furgoneta fent ziga-zaga a alta velocitat a la Rambla disposada a fer com més mal millor, ho impregna tot. Tot són detalls, però ningú no sap res. Passen el minuts i sols creix l’angoixa. El mal corre Rambla avall i s’instal•la a totes les goles. Conviure amb la barbàrie enrabia, exaspera, sembra punys i malgrat tot no convé abandonar les brides.