marginàlies

És una taca un poc més gran que el cap negre d’una agulla però podria ser un avenc, un xuclador d’animals malalts o un aspirador de llum. És només una taca negra sobre fons blanc però com més l’examina més hi veu la feblesa que l’assetja, el resplendor en fuga, el bolígraf que no escriu, el vers que es desfà, la bala de Georges d’Anthés que fereix de mort Alexander Pushkin, totes les constel·lacions que es revolten, la por a ser valent, l’avidesa de l’angoixa, el dit que va perdre d’infant jugant amb un coet, l’aspror sangonosa dels oblits, la pudor dels records, la veu en falset. És una taca negra, només. És ell.