marginàlies

Sentia una satisfacció molt especial en veure que brollava de suor. A les sis de l’horabaixa la temperatura encara fregava els 35 graus i la sensació tèrmica, donat el 65% d’humitat, s’enfilava gairebé fins als 49 graus. Havia pujat a ca seva -hi du una costa exigent, molt pronunciada- carregat amb la compra, una desena de quilos, i tot just després de desar les coses al rebost, començà a suar la gota serena.

Sense pensar-hi gens es despullà i es palplantà enmig de la cuina perquè la suor -es deia infantilment- pogués rebentar a plaer i sense impediments. S’observava els braços lluents, els dorsos brillants de les mans per l’efecte de la suada, es tocava la closca ben amarada i resseguia com si fos un prodigi les gotes generoses que es formaven a l’esquena i prenien la regatera de les anques; i les que li trobaven els llagrimers i li irritaven els ulls, sense fer res per contrarestar la irritació; i les que es formaven en el ventre i es perdien per l’entrecuix prenent després cames avall; i les que es formaven a les aixelles i davallaven pels costats despertant-li un pessigolleig que el remet a antics plaers, de quan no estalviava cap desig al seu cos.

Emperò no volia rememorar temps morts, s’estimava més fruir d’aquella entremaliadura, treure tot el suc a un fet probablement absurd i poca solta, més propis de talossos que no d’esperits permanentment lligats al que toca fer i de la manera més assenyada i decorosa -com cal en persones educades extremadament en l’ordre, la disciplina, la resignació i la conformitat- però que, a recer de mirades xafarderes, el feia planar agradablement i dolça per sobre de la calorada.

Per això, d’enmig de la cuina se n’anà a la gelera per sentir viu el contrast del fred enfrontat a la suor. L’obrí i la tancà unes quantes vegades per sentir ben viu l’intent de la pell d’engallinar-se tot desafiant la transpiració que no deixava. Somreia com un infant, com si hagués acomplit un desig llargament cobejat.

Va ser en tornar cap al lloc central de la cuina on s’havia deixat dur pels efectes gairebé narcòtics de l’exsudació, que patinà amb la fina làmina de líquid que havia provocat i es colpejà el pols esquerre amb un dels caires vius d’una cadira.