marginàlies

Lluís Buñuel creia que, afortunadament, en algun indret entre l’atzar i el misteri hi descansa la imaginació, l’únic que protegeix la nostra llibertat, per molt que la gent  intenti reduir-les o matar-les a totes dues.

Avui fa 121 anys que Buñuel va néixer a Calanda i 101 que ho va fer a Bolonya Giulietta Masina, actriu italiana d’aspecte fràgil però que, interpretant, desprenia una força immensa. Casada amb Federico Fellini, un altre geni, i allunyada del model de dona que mostrava el seu home en les pel·lícules, deia que allò que els mantenia junts era la part infantil de tots dos, la qual cosa els convertí en fill un de l’altre.

Per a la infantesa també va ser el darrer pensament d’Antonio Machado, que avui fa 81 anys que morí a Cotlliure. Estos días azules y este sol de la infancia, trobaren escrit en un paper dins una de les butxaques dels pantalons. Machado no era gens buñuelià, car aconsellava no perdre mai el contacte amb el terra perquè així es podia tenir una idea aproximada de la nostra alçada. I també que rere el viure i el somniar hi ve el més important: el despertar. I així i tot no desdenyava del tot la ficció perquè, després de la veritat, considerava que és el més bell.

Sándor Márai, avui es compleixen 32 anys de la seva mort, també considerava que per a la vida i els sentiments el món només existeix si reflecteix l’univers de la llar i de la infantesa.

Avui també fa 35 anys que partí Espriu:

Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t’emporta,
per la rialla, a l’home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.

I 79 anys fa que Stefan Zweig posà el punt final a la seva vida. Considera Zweig que l’ociositat perdurable i constant desnaturalitza i insubordina la gent. I per ventura és així.