marginàlies

Una somera bé pot ser la femella de l’ase; una dona grossera o molt curta d’enteniment; el peix de l’espècie Anthias sacer; l’insecte d’èlitres curts, rogencs, i de ventre voluminós, de color verdós i de potes saltadores com les dels llagosts; o, a Eivissa, la peça que serveix per a treure esquena a les relles. Ho diu el Diccionari Català-Valencià-Balear.

La filla del rei Martí
ai, ai, de mi!,
ha tornat una somera,
valga’ns Sant Pere!
Son pare que es vol morir,
ai, ai, de mi!
i morirà de plorera,
valga’ns Sant Pere!

Així comença la cançó “La princesa que tornà una somera” escrita per Gabriel Janer Manila, amb música d’Antoni Parera Fons i cantada per Maria del Mar Bonet, que va incloure en el seu treball “Bon viatge faci la cadernera”, de 1990.

D’altra banda, “somerí” pot ser un mul -somerina si és femella- fill -o filla- de cavall i somera; un grosser d’enteniment o de sensibilitat; esser molt feixuc, com a propi de càrrega de bístia; o molt fort, mal d’aguantar.

Ma mare, a qualque dona que era desagradable a voler, esquerpa i un pèl roïna augmentava la somera fins a ser “somerot”.

No obstant, acaronant la cara d’una femella del mamífer perissodàctil sap com a greu que se la relacioni amb la feinota feixuga i inacabable, l’aspror de tacte i tracte; i amb la curtor més apregonada.