marginàlies

Diumenge entre sants grossos, com sant Antoni -abat, o el Gran, o del porquet, o dels ases- i sant Sebastià, i hivernal, com ha de ser. Dinar suculent i sobretaula distesa en la que han passat per la garrova tot d’impresentables amb molt de poder disposats a amargar-nos l’existència i fent-nos passar per l’adreçador d’un nou ordre mundial que no hem demanat.

De tots ells, un ha passat de puntetes per la conversa perquè no té molt de predicament mundial, però, certament, per les similituds de la seva política lingüística amb la que s’escola per aquí, és un impresentable de dimensions descomunals: Aleksandr Lukaixenko

Des que es feu amb el poder de Bielorússia el 1994, la russificació d’aquest país i el desplaçament del bielorús en l’esfera pública i educativa ha estat constant i permanent. Des de la seva independència el 1991, el bielorús era l’única llengua oficial de Bielorússia. El 1995 Lukaixenco convocà un referèndum a través del qual es va atorgar al rus el rang de llengua oficial al mateix nivell que el bielorús. Així, el rus, la llengua preferida de l’aparell estatal i de la majoria de les elits urbanes, dominà ràpidament l’administració pública. I a partir d’aquest moment, Lukaixenco ha associat el bielorús amb el nacionalisme radical i l’oposició prooccidental. Quant a l’educació, des d’aquest referèndum l’ensenyament en bielorús ha caigut en picat especialment a les ciutats i la televisió estatal emet gairebé íntegrament en rus. Si bé l’annexió russa de Crimea el 2014, pel temor a una influència de Putin massa intensa, s’alleugerí la pressió sobre el bielorús, arran de les protestes del 2020 contra el frau electoral, es tornà a combatre el bielorús, qualificant de traïció qualsevol intent de promoció de la cultura i de la llengua bielorussa.

I demà la revetlla de sant Sebastià. I l’Ajuntament de Palma, a través de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), aprova un procés selectiu per reforçar el seu departament de tecnologia en el que exigeix un certificat de coneixement B1 d’anglès. El corresponent al català és opcional. A la manera de Lukaixenco, vaja.