marginàlies

Sobren hores o falten estímuls.
I no es tracta de mandra o de poca
feineria, més tost d’una anèmia
d’esperit que et fa arrossegar els morros
de l’excitació pels cantons
de l’ànima derrotada. Estàs
a punt per emprendre qualsevol
aventura però et falta el tret
de sortida, el coet que esperona,
la clatellada que et treu dels sutres,
de les lletanies infinites
o de la força contemplativa
que vagareja per les ermites
proscrites per l’aigua i el silenci.
Sents ben endins què et diu Boccherini,
has begut un cafè que bullia
amb tres glops golafres i un tassó
d’aigua gelada d’una tibada,
a més tens el gust de la darrera
lectura al paladar, però esperes
qui sap què per poder emprendre un vol,
potser, tan incert i vaporós
com el destí darrer de la vida.