marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
6 d'octubre de 2013
0 comentaris
SOBRE L’EXEMPLAR TÉNTOL DELS DOCENTS
Des de la més estricta de les moderacions (si és que en ambients tan nocius com els actuals hi ha lloc per a la tebior) es pot afirmar que el govern –és un dir- presidit per José Ramón Bauzá és el pitjor, amb molta diferència, dels que les illes Balears i Pitiüses han tengut des que som “Comunitat Autònoma”, és a dir, dels darrers trenta i escaig anys. Hores d’ara, sols els de la seva claca exultant, els seus fans més exaltats i els supporters o hooligans més agressius segueixen donant-li acríticament tot el suport.
Dades que fonamenten aquesta conclusió n’hi ha moltes, però en basten tres: més del 25% d’atur; més del 22% de ciutadans que viuen per sota del llindar de la pobresa; i ser la “comunitat” més castigada per l’Estat, sobretot els darrers deu anys en què ha caigut un escandalós 71%. En aquests tres apartats, el govern –és un dir- de Bauzá no ha fet absolutament res i la seva inoperància s’ha traduït en un empobriment vergonyós i vergonyant de la ciutadania. Just per això, té motius més que sobrats per partir abans que ens deixi en un desert i amb la pell i els ossos. Qui es creu que l’impresident aconseguirà a Madrid igualar, com a mínim, els 66 euros que ens adjudiquen per barba els pressuposts per al 2014 als 204 de mitjana estatal?
Per maquillar aquesta ineptitud, l’impresident ha fonamentat el seu govern farcit d’incapaços i mandrosos, declarant la guerra al català i als catalanoparlants. Per això, ha dictat lleis, decrets lleis i altres formalitats jurídiques. Va fer dos referèndums als pares dels alumnes tot demanant-los amb quina llengua volien que estudiassin els seus fills i en veure que més del 80% volia que ho fessin en llengua pròpia, la catalana, encès d’ira decreta el TIL i l’imposa testosterònicament. I a partir d’aquí es comença a cavar la fossa.
El que ha passat a partir de la imposició del TIL ho sap tothom. La històrica manifestació del passat 29 de setembre, més de 110.000 ciutadans a les quatre illes, demostra que els illencs no ens mamam el dit i que reservam la nostra tan suada calma per als moments gloriosos en què ningú no ens toca allò que no sona. Quan se’ns vexa, quan se’ns humilia, quan se’ns menysprea, sabem reaccionar agermanadament i responsable. És clar que ridiculitzen la xifra i atorguen la mobilització a les seves fòbies i no a la decència democràtica i social d’una ciutadania que ja els ha passat per sobre. Per molt que ho vulguin amagar, la força nascuda el 29 de setembre decidirà governs i noves maneres d’entendre la política i la voluntat d’un poble lliurament expressada.
El retorn a les classes que l’Assemblea de Docents de les Balears ha decidit, parla molt bé d’aquesta capacitat ciutadana de reacció responsable i assenyada. Aquesta treva sense trampa decidida escoltant tothom, valorant-la i votant-la, és d’una qualitat cívica extraordinària per molt que l’impresidència la vulgui presentar com una victòria. Els docents (mai no us agrairem la lliçó de dignitat que ens heu donat) heu demostrat que, a més de tenir tota la raó, sabeu parlar, sabeu dialogar i sabeu arribar a acords democràticament, aptituds exemplars que no tenen els representants de l’impresident a l’hora de negociar la solució del conflicte que ha originat ell i només ell per la seva obsessió malaltissa contra el català i els catalanoparlants.
El secretari autonòmic, Guillem Estarellas (algun twittaire l’ha rebatejat EsTILellas) s’ha atrevit a dir (ell, per segons què, és molt agosarat) que és molt difícil “negociar amb una part que contínuament necessita que les decisions siguin ratificades”. Jo no conec altra forma d’exposar, parlar, votar lliurement allò que es creu i assumir el resultat de la votació. No cal dir que negociar amb ell, amb EsTILellas, és impossible perquè no en sap, ni en vol aprendre. I per això l’impresident l’ha posat al capdavant de l’escamot innegociador.
A ell li agrada fer llistes per marcar destins fatals; i mirar bé i assenyalar amb ràbia, com si en decretàs la dissort, qui discrepa del seu totalitarisme i apareix a les fotos per això.
A aquest mestre d’escola de la presó se’l coneix prou bé i no, precisament, per res bell o abellidor. El meu padrí m’ensenyà a dir: “Ja et conec, herbeta: poriol te dius”. Quan veig Guillem Estarellas i record les seves formes tan rudes i roïnes, hi pens amb el padrí, la dita i allò que vol dir. Gràcies, docents, per aquest téntol i per mantenir enarborat l’estendard verd del compromís ciutadà amb la qualitat educativa, cívica i democràtica.
Per maquillar aquesta ineptitud, l’impresident ha fonamentat el seu govern farcit d’incapaços i mandrosos, declarant la guerra al català i als catalanoparlants. Per això, ha dictat lleis, decrets lleis i altres formalitats jurídiques. Va fer dos referèndums als pares dels alumnes tot demanant-los amb quina llengua volien que estudiassin els seus fills i en veure que més del 80% volia que ho fessin en llengua pròpia, la catalana, encès d’ira decreta el TIL i l’imposa testosterònicament. I a partir d’aquí es comença a cavar la fossa.
El que ha passat a partir de la imposició del TIL ho sap tothom. La històrica manifestació del passat 29 de setembre, més de 110.000 ciutadans a les quatre illes, demostra que els illencs no ens mamam el dit i que reservam la nostra tan suada calma per als moments gloriosos en què ningú no ens toca allò que no sona. Quan se’ns vexa, quan se’ns humilia, quan se’ns menysprea, sabem reaccionar agermanadament i responsable. És clar que ridiculitzen la xifra i atorguen la mobilització a les seves fòbies i no a la decència democràtica i social d’una ciutadania que ja els ha passat per sobre. Per molt que ho vulguin amagar, la força nascuda el 29 de setembre decidirà governs i noves maneres d’entendre la política i la voluntat d’un poble lliurament expressada.
El retorn a les classes que l’Assemblea de Docents de les Balears ha decidit, parla molt bé d’aquesta capacitat ciutadana de reacció responsable i assenyada. Aquesta treva sense trampa decidida escoltant tothom, valorant-la i votant-la, és d’una qualitat cívica extraordinària per molt que l’impresidència la vulgui presentar com una victòria. Els docents (mai no us agrairem la lliçó de dignitat que ens heu donat) heu demostrat que, a més de tenir tota la raó, sabeu parlar, sabeu dialogar i sabeu arribar a acords democràticament, aptituds exemplars que no tenen els representants de l’impresident a l’hora de negociar la solució del conflicte que ha originat ell i només ell per la seva obsessió malaltissa contra el català i els catalanoparlants.
El secretari autonòmic, Guillem Estarellas (algun twittaire l’ha rebatejat EsTILellas) s’ha atrevit a dir (ell, per segons què, és molt agosarat) que és molt difícil “negociar amb una part que contínuament necessita que les decisions siguin ratificades”. Jo no conec altra forma d’exposar, parlar, votar lliurement allò que es creu i assumir el resultat de la votació. No cal dir que negociar amb ell, amb EsTILellas, és impossible perquè no en sap, ni en vol aprendre. I per això l’impresident l’ha posat al capdavant de l’escamot innegociador.
A ell li agrada fer llistes per marcar destins fatals; i mirar bé i assenyalar amb ràbia, com si en decretàs la dissort, qui discrepa del seu totalitarisme i apareix a les fotos per això.
A aquest mestre d’escola de la presó se’l coneix prou bé i no, precisament, per res bell o abellidor. El meu padrí m’ensenyà a dir: “Ja et conec, herbeta: poriol te dius”. Quan veig Guillem Estarellas i record les seves formes tan rudes i roïnes, hi pens amb el padrí, la dita i allò que vol dir. Gràcies, docents, per aquest téntol i per mantenir enarborat l’estendard verd del compromís ciutadà amb la qualitat educativa, cívica i democràtica.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!