marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
24 d'abril de 2014
12 comentaris
SOBRE LA IMPOSICIÓ DE L’ARTICLE SALAT EN ELS INFORMATIUS D’IB3 TELEVISIÓ
La imposició de l’article salat als informatius d’IB3 Televisió decretada pel Govern de les Illes Balears s’ha d’entendre com una passa més en l’arraconament de la llengua pròpia de les Illes Balears que s’inicià just en el moment de l’entrada de José Ramón Bauzá en el Consolat de Mar.
Ni que sigui breument, cal recordar la seqüència del càstig que Bauzá i la seva administració, i els altres ens públics controlats pel Partit Popular, estan sotmetent a la nostra parla, que no és altra que la catalana: tancament de Televisió de Mallorca; bilingüització dels premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia; bilingüització d’IB3 Televisió; modificació de la Llei de la Funció Pública de les Illes Balears que exclou el coneixement del català de les proves d’accés a l’administració pública; sortida de l’Institut Ramon Llull; imposició del Tractament integrat de llengües (TIL) en l’educació amb l’única intenció de reduir la presència del català a les aules i la Llei de símbols, que prohibeix l’exhibició de la quadribarrada en els béns immobles de l’administració pública. I tota aquesta escomesa en contra del català en només 36 mesos!
Per tant, allò que fa Bauzá i el seu partit és retornar lingüísticament al temps del franquisme, quan la llengua històrica de l’arxipèlag no era permesa en els àmbits públics. Per això, abominen el diàleg, tanquen totes les portes al consens que fins que arribaren al poder havia presidit totes les decisions que afectaven el coneixement, ús i prestigi de la llengua catalana, i imposen el seu model afeblidor.
No sols això, sinó que ignoren i menyspreen els especialistes en matèria lingüística, la ciència, la història i la resposta contundent de la ciutadania. El mes de febrer de 2012, més de 12.000 ciutadans presentaren al·legacions en contra de la modificació de la Llei de funció pública. El 25 de març de 2012, 50.000 persones es manifestaren a favor de la nostra llengua. El 29 de setembre de 2013 més de 100.000 sortiren al carrer per reclamar una escola pública universal, de qualitat, ben dotada i en català.
Aquest tancament petri a escoltar especialistes, la incapacitat per parlar i consensuar decisions que afecten la llengua pròpia amb la societat civil organitzada i els partits polítics representats en el Parlament de les Illes Balears, demostren clarament les intencions de Bauzá i el seu partit de reduir la llengua catalana als àmbits estrictament domèstics i domesticats.
Per tot això, curt i ras, la imposició de l’article salat als informatius d’IB3 Televisió és una passa més en el procés desintegrador de la llengua catalana a les Illes Balears. Bauzá no dubta un moment a reactivar irresponsablement conflictes que fa molt de temps es varen superar, com ara l’ús de l’article literari en àmbits o contextos formals. D’altra banda, l’article literari no és aliè al llenguatge col·loquial: els punts cardinals, certes paraules abstractes i d’altres vinculades a l’església es diuen sempre i en tot lloc en article literari. A tall d’exemple: a la dreta o a l’esquerra; el cel, l’infern, la sala (referida a l’ajuntament), el rei i moltíssimes altres.
Perversament, Bauzà i el seu partit prenen les variants de la llengua catalana que parlam a l’arxipèlag com a fonament de la secessió lingüística. Allò que no accepten de cap de les maneres és la unitat lingüística i absolutament tot el que autoritàriament decreten i imposen és per desactivar l’ús social del català, desprestigiar-lo i acabar amb el seu predicament social. Per això, no dubten a aplicar l’apartheid lingüístic i, en conseqüència, a desballestar els nostres drets lingüístics.
Per tant, allò que fa Bauzá i el seu partit és retornar lingüísticament al temps del franquisme, quan la llengua històrica de l’arxipèlag no era permesa en els àmbits públics. Per això, abominen el diàleg, tanquen totes les portes al consens que fins que arribaren al poder havia presidit totes les decisions que afectaven el coneixement, ús i prestigi de la llengua catalana, i imposen el seu model afeblidor.
No sols això, sinó que ignoren i menyspreen els especialistes en matèria lingüística, la ciència, la història i la resposta contundent de la ciutadania. El mes de febrer de 2012, més de 12.000 ciutadans presentaren al·legacions en contra de la modificació de la Llei de funció pública. El 25 de març de 2012, 50.000 persones es manifestaren a favor de la nostra llengua. El 29 de setembre de 2013 més de 100.000 sortiren al carrer per reclamar una escola pública universal, de qualitat, ben dotada i en català.
Aquest tancament petri a escoltar especialistes, la incapacitat per parlar i consensuar decisions que afecten la llengua pròpia amb la societat civil organitzada i els partits polítics representats en el Parlament de les Illes Balears, demostren clarament les intencions de Bauzá i el seu partit de reduir la llengua catalana als àmbits estrictament domèstics i domesticats.
Per tot això, curt i ras, la imposició de l’article salat als informatius d’IB3 Televisió és una passa més en el procés desintegrador de la llengua catalana a les Illes Balears. Bauzá no dubta un moment a reactivar irresponsablement conflictes que fa molt de temps es varen superar, com ara l’ús de l’article literari en àmbits o contextos formals. D’altra banda, l’article literari no és aliè al llenguatge col·loquial: els punts cardinals, certes paraules abstractes i d’altres vinculades a l’església es diuen sempre i en tot lloc en article literari. A tall d’exemple: a la dreta o a l’esquerra; el cel, l’infern, la sala (referida a l’ajuntament), el rei i moltíssimes altres.
Perversament, Bauzà i el seu partit prenen les variants de la llengua catalana que parlam a l’arxipèlag com a fonament de la secessió lingüística. Allò que no accepten de cap de les maneres és la unitat lingüística i absolutament tot el que autoritàriament decreten i imposen és per desactivar l’ús social del català, desprestigiar-lo i acabar amb el seu predicament social. Per això, no dubten a aplicar l’apartheid lingüístic i, en conseqüència, a desballestar els nostres drets lingüístics.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És un tret diferencial del parlar, i crec que no s’hauria de perdre. Si l’article salat s’ha d’utilitzar “a casa” i enlloc més (perqué, pel que diuen els entessos de la Universitat, és mostra d’un parlar “informal” [“argot”, potser?]), aquest article té els dies comptats.
En això de l’estandarització dels parlars, i la inconveniència d’utilitzar les variants (em nego a anomernar “dialectes”) dels parlars en registres anomenats “formals” o “literaris”, hi veig una fal·lera uniformadora que no m’agrada. I dir que es fa aquesta uniformitat per raó de que la gent d’entengui, és tenir un concepte de l’enteniment de la gent molt despreciatiu.
Aquesta “guerra” oberta ara, no és per raó de que s’ha d’estar en contra de tot el que digui el PP (tingui o no raó)?
Atentament
És clar que una llengua és més rica com més formes locals té, és clar que les hem de defensar i promoure, és clar que l’estàndard no és perfecte i hem de lluitar perquè inclogui més formes nostres… que són tan vàlides o més que les barcelonines… però no hem de perdre de vista quin és el nostre enemic. És aquell que diu que estima lo nostro i el capola, diu que estima lo nostro i el menysprea i el prohibeix, diu que estima lo nostro i promociona una altra llengua, sent vergonya de pertànyer a una entitat que defensa la llengua, deixa entrar treballadors que la ignoren, castiga les escoles que lluiten per integrar els nouvinguts, arrabassen totes les ajudes a la premsa que defensa la llengua i omplen els calaixos a les associacions que clarament la putegen (círculo!!!), diuen que estimen lo nostro i ells mateixos no la utilitzen, ni amb les modalitats que ells tant defensen.
I nosaltres ens barallam per beneitures quan ells només cerquen eliminar-nos del mapa.
Jo ho tenc clar; els enemics de la llengua estan ben definits i amb objectius ben clars. Nosaltres hem de lluitar per una llengua forta, unida, amb un estàndard potent i ric i lluitar contra els enemics reals. Ells també ho tenen clar… i mai no es barallen.