marginàlies

No cal oblidar, tampoc, que la doctrina que impera en les principals administracions públiques illenques està creant exclusions més subtils, però igualment contràries a la declaració de Drets Humans. Concretament en el seu article 22 s’hi diu que: Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Fent un simple cop d’ulls a les diverses mesures que han pres aquestes administracions, es pot afirmar que el drets lingüístics dels catalanoparlants estan més en perill que mai, sotmesos a un estrès innoble i mai vist en els darrers trenta anys. Els que volem usar el català en tot i per tot el seu domini, de cada cop ho tenim més difícil per les restriccions imposades per les autoritats que, contràriament a les decisions que prenen, haurien d’afavorir l’acompliment d’aquest dret inalienable. Divendres passat s’apagà un mitjà públic de comunicació, la Televisió de Mallorca, pel simple fet que s’expressava en català i perquè els seus professionals treballaven a consciència i en absoluta llibertat. Aquest tropell gravíssim executat pel consell de govern del Consell de Mallorca no pot quedar impune; de nosaltres, dels catalanoparlants d’ací i d’allà, depèn que el greuge es repari.

A més d’aquests exemples, però, el pitjor de tot és que la societat civil organitzada està sent menystinguda arreu pels distints governants. Emparant-se en la crisi, s’estan llançant fortíssimes càrregues de profunditat per desactivar l’associacionisme illenc. Per això, no és exagerat sostenir que d’aquesta guerra econòmica i doctrinària global, som els ciutadans organitzats els que, a la fi, en pagarem les principals conseqüències.

És per això que la millor manera de brufar els 63 anys de la proclamació dels Drets Humans, és enfortir les nostres xarxes socials de relació; reactivar sense dilació la presa de consciència d’aquesta situació adversa a través del boca-orella per mirar de parar els peus a l’abús, al dictat, a la manipulació i a la corrupció. I lluitar de valent per aplacar subsidiàriament una de les pandèmies pitjors de la humanitat que no és altre que l’analfabetisme o la insuficient formació. Entre nosaltres i amb la complicitat del poder més proper s’està fent lloc l’elogi de la incultura, el blasme de la crítica. Ho digué el nostre batlle màrtir Emili Darder i molts altres que, com ell, creien en el poder revolucionari del coneixement: la cultura ens farà lliures. Invertim-hi doncs, en cultura i en educació car és la millor manera d’actuar a favor dels drets humans com a marc de relació i convivència universals.