marginàlies

Desposseïts de la paraula
asseguram que matant el temps
el deturam i el conservam
en ambre, i que allò que sentim
a la boca de l’estómac,
un volum dens palpable
i olorable, és el dolor
de no sentir cap pèrdua
ni la deixa de cap instant
de claror sense màcula.
I tot per renegar-nos
a retre l’aliança i l’arca
al sequer de foc del no-res.