No sé pe rquè, el dia de Nadal em convida a recordar altres nadals, sense que em faci mal, per això. I no és conseqüència de ser gran: de sempre, per mi, Nadal és tornar a qualsevol altre Nadal. Sobretot a l’hora de donar-nos els molts d’anys: cada Nadal comporta alguna pèrdua i gairebé sempre acaben pesant més els absents que la força inqüestionable dels presents més joves. I tanmateix sempre guanya el brindis i el somriure, ni que sigui contrafet. A la fi, sempre ens desitjam el millor i brufam perquè l’any vinent n’hi hagi més i no en falti cap: sempre més i mai manco, com deien els savis d’un temps. Sempre més Nadals ni que sigui per recordar-ne d’altres. De qualsevol espurna se’n pot fer festa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!