marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de juliol de 2009
0 comentaris

SEMPRE ERA EL (ELL) MATEIX

La xarxa en va plena i els diaris també, de notes de condol per la mort de Baltasar Porcel. No m’agraden gens, les notes necrològiques –menys encara els epitafis-, raó per la qual hauria de ser conseqüent amb aquesta asseveració i no dir-ne res, del narrador andritxol ara que ha finit. Emperò parlant-ne amb amics i coneguts –n’he obviat els saludats, òbviament, per raons de decència-  he reviscut la darrera trobada que vaig tenir amb ell al pati de la Misericòrdia, de Palma, instants abans que presentàs, en el marc de la Fira del Llibre, l’obra “El silenci”, de Gaspar Hernàndez. Varen ser uns instants que, en mi,
feren forat i taparen, com la mar. Amb tota la timidesa del món d’ambaixadora, li vaig demanar –també a Gaspar Hernàndez- si donava suport a la campanya de l’Obra Cultural Balear “Un cafè per la Llengua”.

En haver-li explicat breument en què consistia el programa i abans de sol·licitar-li la fotografia que
testimoniàs aquest suport explícit, s’enfilà a la parra més alta i xerrà a tort i a dret sobre la política de normalització lingüística desplegada ací i allà; sobre les campanyes per fer  augmentar
l’ús social de català; sobre l’acomplexament de la literatura catalana més preocupada de no ser com segons quina a no ser plenament ella mateixa; i d’altres “collonades” que, al seu parer, no feien més que aculturitzar, encara més, els mallorquins. Després de la repassada que no permetia cap rèplica, de
tan densa i metralladora, i fent tard a l’hora prevista per a la presentació d’”El silenci”, em demanà on s’havia de posar per fer la fotografia amb la tassa del “Cafè per la llengua”. Era així, en Porcel: incòmode, agitador, hipercrític, amb un punt d’insolència que exasperava. Certament era així, però
també una veu culta, observadora i viatgera que s’expressava categòricament.

Baltasar Porcel és un dels prosistes més important de la literatura catalana contemporània; un gran contador d’històries que beu de la tradició fabuladora del Mediterrani per abocar-la en una prosa imaginativament potent i en certs textos magistral. L’escriptor d’Andratx ha mort en un moment
creatiu intens, però ens deixa la seva obra que el sobreviurà per sempre.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.