marginàlies

L’any 1954, en Els Llibres de l’Ossa Menor, s’ editava el primer recull poètic de Miquel Martí Pol, l’autor de Roda de Ter que, amb els anys, esdevindria força popular, gràcies en part a la col·laboració amb Lluís Llach, fins al punt de ser considerat “poeta del poble”. Fa seixanta anys, d’aquesta fita, moment que podem aprofitar per tornar a llegir aquesta obra inicial d’un dels poemes catalans més estimats dels darrers decennis.

[…]

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.
I més d’un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d’una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que descobreix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraules
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.