marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de novembre de 2014
2 comentaris

SEGUIM PORTANT COLLERA

S’acumulen feines, papers i passes per fer. Avui fa quaranta anys que morí el goraníssim i sembla que era ahir que dins el misteri de l’ombra florida, / tombats a la molsa, / passàvem les hores millors de la vida. / De l’aigua sentíem la música dolça; / dintre la piscina guaitàvem els peixos, / collíem poncelles, caçàvem bestioles, / i ens féiem esqueixos / muntant a la branca de les atzeroles. Ai, don Joan, perdonau que m’apropiï d’uns versos de la vostra Relíquia i del Faune mutilat, / brollador eixut, / jardí desolat / de ma joventut. No deixam de cercar-lo, al jardí desolat de la nostra joventut. Alguns diuen que si el troben es comprometen a convertir-lo en verger. No els cregueu.

Tal dia com avui fa trenta-nou anys, ben dematí, entonàvem l’al·leluia de Haendel. Era un 20 de novembre més fredós que el d’avui. Ens alegràrem que morís, ja ho crec. Fèiem veure que no, que ningú no es pot alegrar de la mort d’altri, però “aquest” altri era especialment sanguinari i firmava penes de mort sense que li tremolés la mà. Les monedes deien que ho feia per la gràcia de Déu, ves tu quin encabronament.

Érem joves i pensàvem que s’havia acabat portar collera. Anàvem ben equivocats. L’eufòria durà anys, i tant!, però massa de pressa comprovàrem que continuàvem estacats allà on ell ho deixà tot lligat i dins el sac.

Quaranta anys després mor la duquessa d’Alba, descendent directa de James Fitz-James Stuart, primer Duc de Berwick, que dirigí els borbons en el setge de Barcelona el 1714.

Deixem-ho aquí, que hi ha excessives feines pendents i massa passes per fer.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.