Dies de foc, a Mallorca. Crema la part andritxola i estallenquina de la Serra de Tramuntana i es dispara el desesper de l’illa. El Patrimoni Cultural de la Humanitat dels illencs presenta cremades de primer grau en les seves extremitats i costarà molts anys i encara més afanys curar-les-hi. Costa de fugir de l’estupefacció i de la ràbia. No costa res, però, ans al contrari, recordar Guillem d’Efak que fa 18 anys, el 1995, i en ocasió d’un altre incendi espaordidor escriví “Tampoc el foc”, un poema abrandat que acaba així:
Si ni la torrentada
que envest i aclapara
amb violència cega
tot quan troba al seu pas
no fa que les arrels
deixin la roca mare,
quina força en el món
d’això serà capaç?,
qui ens farà tornar molla
la voluntat de poble
si ni els vents ni els torrents
no han guanyat el seu joc?
Si no ens fa acotar el cap
cap violència innoble
-que ho sàpiga qui ho hauria-
tampoc no ho farà el foc.