La gent mallorquina d’Inca està de festa, avui. Festa pandèmica, enguany, que no arribarà a ser sarau, desgraciadament, per honorar sant No i sant Ne, com els deien un temps a sants Abdó i Senén. Segons la tradició eren de Frígia, antiga regió occidental de l’Àsia Menor colonitzades pels grecs, però es dubta de la seva existència real, circumstància que no impedeix que se’n venerin les seves despulles a la basílica de sant Marc, a Roma; a la francesa abadia de Saint-Médard de Soissons; a Florència i a l’abadia de santa Maria d’Arles, al Vallespir. Per als sants, no hi ha res impossible. De fet, el 1969 l’Església catòlica en va suprimir el culte llevat d’aquells indrets on havia arrelat la seva devoció.
I tanmateix, d’aquests dos sants que les feres no varen voler devorar com pretenia l’emperador Publi Licini Valerià -tot i així acabaren degollats- m’interessa dir que, juntament amb sant Galderic, varen ser els primers patrons dels pagesos i dels hortolans dels Països Catalans, poca broma. Per això són els patrons de la diòcesi de Perpinyà, d’Alcoi, de Sueca, de Sagunt i de l’Espluga de Francolí, entre d’altres, a més d’Inca, com ja he dit. No va ser fins als segle XVII, en començar de veres la castellanització peninsular, que se substitueix el seu patronatge pel de sant Isidre.
Molts d’anys a tots els que viuen en aquests indrets i que visquin sant Abdó i Senén!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!