marginàlies

Enguany és prou ric en commemoracions, entre d’altres: els 150 anys del naixement de Pau Casals; els centenaris de les morts de Joan Alcover i Antoni Gaudí; el centenari del naixement de Blai Bonet i de la música de “La Balenguera”, d’Amadeu Vives, i trenta anys des que aquest poema de Joan Alcover és oficialment l’himne de Mallorca; i els 50 de la mort de Clementina Arderiu.

No obstant, com indica el catedràtic de Filologia Catalana de la UIB Pere Rosselló Bover, no es dona la importància que es mereixen els 150 anys del naixement de Salvador Galmés i el 75è aniversari de la seva mort.

En un article que publica avui al diari Última Hora, el professor Rosselló Bover  indica que Galmés, “durant els 75 anys que va viure, a més d’ocupar diversos càrrecs en l’Església de Mallorca, conreà amb èxit la narrativa i amb alguns contes fou premiat en els Jocs Florals de Barcelona. Relats com “Negrures”, “Entre els dos mons”, “La dida”, “Pica-calders” o “El garriguer d’infern” i novel·les com “Flor de card” i “Encalçant” haurien de figurar en totes les antologies de la prosa catalana del segle XX. Tant en les obres de creació com en els treballs sobre Ramon Llull -per a l’edició i el coneixement del qual perdé literalment salut, diners i amistats-, Galmés sempre demostrà ser un gran escriptor, amb un estil rigorós i inconfusible. Sobretot és el gran retratista de la ruralia mallorquina, amb la cruesa i la humilitat de la vida d’aquell temps”.

I acaba dient que Salvador Galmés “no és un autor local: és un dels més universals que tenim”.

Doncs això, celebrem com es mereix la seva creativitat i el seu lul·lisme.