marginàlies

Ha salpebrat la terra, com si volgués fer un plat suculent; ha fet un clot d’acord amb la seva alçada d’arbre fruiter que comença a sentir el rec de la saba i ha demanat que el sembrassin. Sap que la terra viu i fa viure, i que per això cal cuidar-la amb tot el seny i l’afecte possibles . Encara no sap, però, fins on l’hem maltractada i ofesa en aquesta illa de cobdícia a cops d’oblit i d’escopinades d’asfalt.

Sembrau-me, ha demanat, ben segur que en un tres i no res dels seus braços en brostarien els millors fruits per contrarestar l’agrura que s’ha posat com la boira. Ha salpebrat novament la terra com si conjuràs la desídia que la ulcera des que la lliuràrem al pitjor menys-dient -el que ara es desespera perquè ensuma la sofre- mentre li cantava un vou-veri-vou.