marginàlies

com es ret la llum
a la pua d’aigua
perquè callin els ulls
mentre la tinta es fa mar
i es constitueix
la claror freda
que deixarem en herència
a qui entén el silenci
sense cap renou per companyia

sal a l’alba
tirarà la flor que fuig
per desfer cadenes d’or
i escriure amb la mirada
a l’esquena de la salvatgina
els versos que ningú no dirà

l’ombra esquerpa cerca unes mans
per signar el reat de la victòria
en ple escenari de calor i el dir mut
de la ira dels camps calcigats

la llum envellida dels dies
sense rancúnia es posa
a la terra alliberada on tot era gris
i secret sota la runa emplomada