Es demana gens retòricament quina relació té amb els esperits. I per què no ha fet inventari dels somnis ni ha registrat mai els records per mirar de fer la seva història particular de la memòria per tal de fer-se una idea de qui és. Serà ver que la felicitat és dir sempre la veritat sense ofendre ningú? No sap si té cap raó o causa poderosa que el retingui a la vida. Ni si és possible fer talls al vel de la realitat per assegurar que la destrucció forma part indissociable de la creativitat. Haurà de tornar a veure “8½ o Otto e mezzo” d’en Fellini per saber-ne el net de tot plegat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!