marginàlies

Just començar l’andante de la primera simfonia de Sibelius, ja té els ulls clucs, el cap reclinat a la butaca anciana, imaginant-se que és una au única i va de volcà en volcà en un món reduït a una taula d’escacs. Sent ben nítid el soroll que fa el cap d’una de les llengües de lava del tercer volcà, com si fes a saber als macs i a la terra que calcina tortuosament i lenta les condicions de la seva rendició al foc rodant.

I en acabat el primer tour volcànic es veu entre els carrerons medievals -amb olor forta de peix i pixums- de la ciutat que ha perdut per sempre totes les meravelles que la feren cobejosa d’excessives riqueses en temps d’or afamat i dels primers atles. I entra decidit en una carboneria on el rep el que suposadament és l’amo, que l’escomet com si fossin amics corals tot demanant-li si havia aclarit res amb la conversa amb el rabí. L’amo és al fons de la carboneria i en no sentir resposta s’hi apropa i li torna a demanar com li anà amb el rabí i ell li diu que bé, que redebé, que tot està solucionat perquè els diners ho poden tot, si és que en tens. I riu fort, molt fort el carboner mostrant la negror repel·lent de les dents que li queden. I rient amb estridència es posa a un pam del seu nas i a davant la vista li planta un braçalet d’or i maragdes. Extasiat, amb els ulls plens d’espires li demana d’on ha tret allò tan bell i impressionant, i el carboner li respon de l’únic lloc amb prou diners per posseir una joia com aquella: del palau del rei. I ell s’esvera i fa unes passes enrere, però el carboner torna a riure fort fent tremolar la panxa generosa. I de cop s’atura de riure el carboner, el torna a mirar fixament i li diu, ara mira bé això que et mostraré que encara t’esveraràs més. I fent de mag, retira el braçalet d’or i maragdes de davant els seus ulls i ràpidament hi posa el cap acabat de guillotinar de Charlotte Corday, l’assassina de Marat, que amb veu temptadora li diu: Je suis la rose, ne pas l’épine.

Acaba la simfonia de Sibelius i encara besa arravatadament el crani de la girondina.