marginàlies

Diu que té la llista de tots els noms de ciutats i llocs que apareixen a la Bíblia i el que més li agrada és Ecbàtana, no sap explicar exactament per què. Segurament, aventura, perquè apareix en el llibre de Judit, el seu preferit i més en concret el detall de fer rodolar el cos d’Holofernes després d’haver-li tallat el cap amb dos cops de sabre i de posar-lo, envoltat amb la mosquitera de la tenda, dins el sarró de les provisions. I és un descregut a qui li falta valor per declarar-se ateu, afirma. Sí que es confessa mitòman irredempt que es deixa prendre per personatges tan antagònics com Teresa de Calcuta i Pepe Mújica, qui va ser guerriller Tupamaro i president de l’Uruguai.

Els doblers deshumanitzen des que la imbecil·litat de la raça humana els inventà, diu amb solemnitat i rotundament, i ells són els que ens porten atropelladament a l’extinció. Mai no n’ha tengut, ell; tenir-ne vol dir disposar d’un coixí a partir de sis xifres. En ell, tants n’han entrat, tants n’han sortit, reservant-ne un grapat per imprevists. Sempre ha viscut a la mateixa casa que primer va ser dels seus pares i, sent fill únic, l’heretà. I aquí hi viu ara la vellesa en una solitud tan volguda com forçada perquè és fadrí i, com diu càusticament, que sàpiga, no té cap fill; que, certament, per les relacions nefastes que ha tengut amb dones, en podria tenir.

Son pare li pagà la carrera d’advocat i aconseguí ser procurador, però ell volia ser músic i estudià solfeig i piano privadament. La professora que mantingué tota la vida, morí als 95 anys i encara tocava amb una força inaudita, li deia sempre que hagués estat molt bon pianista. Adesiara i per als amics toca alguna peça, però el que li agrada és compondre. Ningú mai no n’ha sentit cap composició llevat de Mariela, la dona que li organitza la casa i les menjades que tanmateix no l’escolta: mentre ell és a l’estudi on s’hi passa hores, ella va amb els auriculars escoltant la música que ell deplora.

No ho sap ningú, però s’ha atrevit a fer una òpera i tot: “Retorn als talaiots”, que descriu la destrucció de l’illa. Esdevinguda pura runa, totes les construccions -la Seu la primera seguida del castell de Bellver- s’enrunen, els pocs sobrevivents es veuen obligats a aprofitar les restes per aixecar de bell nou refugis, llars i altres edificacions de defensa, talment nous talaiots.

Si de la música se’n sent moderadament satisfet, del llibret s’estima més no dir-ne res.