marginàlies

No deixa de ser curiós que els discursos dels polítics illencs, a l’hora de valorar una iniciativa qualificable de positiva diguin que és o serà una proposta molt favorable als turistes/visitants, comerciants -i per extensió empreses- i residents. Si es tracta d’un accident, natural o no, signifiquen que serà un desastre per als turistes, les empreses i en darrer terme els residents. Així, no parlen de tots ni es dirigeixen a la totalitat -com hauria de ser-, sinó que estratifiquen la societat d’acord amb la seva importància.

És mal de saber si ho fan a plena consciència o bé és fruit del seu subconscient que, gairebé sempre, traeix, però dibuixen una piràmide social d’interès al capdamunt de la qual hi ha els visitants o turistes, i a la qual s’hi destinen tots els esforços i recursos;  després els empresaris i comerciants, que serveixen els anteriors i als quals es tracta amb una deferència extraordinària en tots els àmbits i termes; i en darrer lloc, a la base o en terra, els residents, els qui rebem tots els cops i que som tractats, per aquests polítics que no van llargs de llums, a la mala i estúpidament.

Fins aquí la caricatura. Ara la realitat: feim nosa, els residents a les nostres illes, vet-ho aquí. A la terra inexistent d’Antoni Serra no s’hi pot residir.