marginàlies

Trump no sap ni vol perdre. N’hi ha pocs, tanmateix, que ben acceptin les derrotes. El cas de l’encara president dels Estats Units d’Amèrica és que és un ésser deplorable i menyspreable, i això fa que el seu mal perdre sigui tan escandalós I abominable com la seva manera de ser i fer.

Però no tot és Trump en la vida illenca, com ens volen fer creure els mitjans de comunicació que més s’escampen. Diuen alguns analistes que el president dels USA ens ha d’importar prou perquè pot prendre decisions que ens afectin de manera directa. I hi ha tantes coses,  que ens afecten directíssimament i que no mereixen cap o poc espai en aquests mitjans escampats i escampadors de tota mena de continguts! El tancament o les restriccions dels espais de cultura, per exemple; el tractament que se’ls dóna.

La cultura, però, no té capacitat d’influir en les decisions capitals, com sí la tenen les corporacions que controlen els béns més essencials com l’electricitat i l’aigua, per no parlar dels bancs, que ens tenen a tots ben estrets i això que amb la nostra suor sangonosa els rescatàrem fa dotze anys i encara és l’hora que hagin de tornar-nos un sol euro. I en no considerar la cultura com a bé de primeríssima necessitat i actuar en conseqüència, ens surten trumps de per tot.

És probable, no seré jo qui hi negui, que allò que es cou als EUA ens afecti; de fet, la vacuïtat de l’enze que encara els presideix i la seva fatxenderia tan ofensiva com grollera ens ha emmorcat la vergonya. Tanmateix, però, no cal tirar la vista tan lluny per trobar afectacions molt més feridores. Sense anar més lluny, la pluja assenyada d’avui dematí, contràriament a la que castigà ahir certs indrets del País Valencià, ha espavilat, i de quina manera!,  les plantes, que consideren que cap aigua és millor que la de pluja.