marginàlies

Ningú no s’atreveix a comptar-los, però són tots davant la Verge: cecs, muts, coixos, calbs, obesos, escanyolits, canonges, vídues de militars, apotecaris magistrals, barrobinaires, policies secretes…

Tothom esperant el miracle: exfutbolistes, nedadors compulsius, periodistes a sou de l’amo, amos sense gabinet de premsa…

Tots resant la lletania preceptiva: poetes tronats, destronats intel·lectuals, pregoners de la levitat, presentadores lúbriques, psicòlogues amables, traïdors amb vestits cars, devots en camiseta, escriptors d’epitafis…

Cops de pits demanant perdó de directors de banc, banquers a l’atur, aturats sense compte bancari,  nins malcriats, diputats al parlament, diputades que van a missa, filles pomes de casa bona on no hi fa estar de res…

Resos contrits almoinant respostes impossibles d’assistents socials, clochards, alcohòlics a desgrat, reis d’opereta, prínceps de la rauxa, desocupats amb doblerada, jutges de prostíbul, advocats somiatruites, lesbianes excitants, gays poc graciosos, prostitutes precioses…

A punt d’èxtasi s’hi veuen venedors de gelats, brokers desencisats, ganduls irredempts, dictadors de poble, foravilers assenyats, urbanites enfollits, folls amb recepta, receptadors de garrot i oli de ricí, anorèctics, batlles morts, crucrigramaires de taverna, taverners llefiscosos, xucladors de vidre, enterramorts…

Dalt del cor canten salms com si fossin improperis frares, ermitans, abadesses, meretrius, monges seglars, senglars que parlen, ministres, pardals assolellats, navegants  presumptuosos, nautes asirenats, mariners marejats, armadors, contrabandistes, tinents generals, antics soldats rasos, baixets amb ganes de guerra, nacionals de la bomba, atòmics i atònits…

Tots davant la Verge perquè cessi d’una vegada la tempesta d’imbecil·litat i sorra que ha deixat el redol fet un oi.