marginàlies

El meu preceptor major ahir em va demanar si la “intervenció” dels EUA a Veneçuela i el conseqüent segrest de Maduro podria desencadenar la Tercera Guerra Mundial i no vaig saber què dir. Al meu dubte transformat en silenci perllongat ell el va interpretar com a possibilitat més o menys immediata però tampoc no va saber com expressar la seva inquietud. Sort que faltava poc perquè arribassin els Reis i l’eufòria del seu germà -el meu preceptor menor- aplacà el seu desconcert.

Feia fred, molt!, i una plugina molt fina intermitent encara refredava més la intempèrie.

Ja se sap que els tres Reis d’Orient i la seva cort, en entrar a les ciutats i viles, ho fan en cavalcada per acompanyar com cal els regals dels nins i de les nines. Aquestes desfilades són d’un eclecticisme revoltós, si es pot dir així, en agermanar, per exemple, els xeremiers i les xeremieres amb en Mickey Mouse, na Minnie i en Pluto; la tradició amb elements culturals aliens  incorporats. Alguns diran que és la màgia dels Reis.

Els regals i l’alegria contagiosa dels menuts i no tant ho relativitzen tot.