marginàlies

Atenent les dades de l’INE (Instituto Nacional de Estadística) referides al 2010, les tancades fins ara, el 15,2% de les famílies de les Illes Balears presenten retards en els pagaments relacionats amb el seu habitatge. I tot indica que el 2011 aquest percentatge s’incrementà. En aquesta dificultat, els illencs som els primers de l’estat. A més, el 34,7%  de les nostres famílies no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes. Segons FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada), el nostre percentatge de risc de pobresa és dantesc: el 20,6% (l’estatal se situa en el 21.8%). A més, la taxa d’atur és igualment escandalosa: el 25,20% de la ciutadania de les illes.

D’aquesta gentada sense feina, més de la meitat corresponen a persones de menys de 25 anys. Intolerable. Per acabar amb les dades, les anàlisi del curs 2008-2009 indiquen que a les nostres illes 39 de cada 100 alumnes d’ESO no acaben aquest cicle formatiu.

Són un grapat de dades preses al vol de les moltes que indiquen la fragilitat –la vulnerabilitat- en tots els sentits que presenta l’arxipèlag. Pretendre construir res sobre aquests fonaments tan trontolladissos, és tudar energies. I no fer res, voler mantenir els nivells d’aquesta temeritat social, instaurar lentament l’autoritarisme.

Vull creure que el president José Ramón Bauzá ho sap, a això. La qüestió és que, en lloc de posar-se en feina en aquest sentit, s’afanya a perseguir la llengua d’aquesta terra, a destruir sistemàticament tot allò que aquesta pròpia llengua i la cultura de la qual n’és l’estendard ha construït i engranat, que no és poc ni inconsistent, precisament. Per tant, en lloc d’esmolar, fa osques, i molt grosses!

I ho fa sense reparar ni en la manipulació historicocientífica, ni a promoció de la por; en la difamació de qui no pensa com ell o en el desprestigi públic de les organitzacions que treballen per fer estimar i promocionar la llengua del país. La referència a Ramon Llull del president Bauzá en el lliurament dels premis que porten el nom de Lo Foll sols s’entén en aquest sentit de voler pervertir la realitat i la història a favor de la ideologia severament retrògrada del partit que governa les illes. Per no parlar del corifeus del president, al capdavant dels quals hi podríem situar el conseller Simón Gornés, que no dubta a insultar públicament les més de 12000 persones que al·legaren en contra de l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Illes Balears, en dir que els que protesten contra la política lingüística del Govern és perquè han perdut la bicoca. Lamentable. En un país civilitzat, Gornés ja no seria conseller.