marginàlies

Avui fa cinquanta-cinc anys que morí Miquel Forteza Pinya, primer president de l’Obra Cultural Balear, entitat fundada, per impuls de Francesc de B. Moll, el desembre de 1962. Ho he recordat repassant el fil de memòria de Climent Garau que vaig tenir l’honor de tractar, seguir i ordenar (“Climent Garau. Un fil de Memòria”. Lleonard Muntaner, editor. Palma, 2008). Garau, precisament, va substituir Forteza, a proposta de Pau Alcover de Haro, fill del poeta Joan Alcover, en la presidència d’aquesta institució, que s’allargà fins al 1976.

De Climent Garau enguany se celebra el centenari del seu naixement i un dels actes commemoratius tindrà lloc demà en el decurs del XXXV Seminari Blanquerna. I el Grup Blanquerna, precisament, es constituí a començament de 1983, a La Real, impulsat entre d’altres per Garau que en va ser, a més, el primer president, fins al 2003.

Segons explica, el Grup Blanquerna se sustentava, en el moment de la fundació, sobre quatre pilars: la reflexió sobre història, política i societat dels Països Catalans; les arrels cristianes que constitueixen la identitat catalana; la promoció dels valors progressistes en el desenvolupament social, i la promoció i defensa de la nació, la llengua i la cultura catalanes.

Quatre referents, quatre branques d’un mateix arbre que cal tenir constantment presents si volem construir l’avenir que es mereix el nostre poble.